viernes, 23 de diciembre de 2011

EL BOLÍGRAFO DE GEL VERDE, Eloy Moreno




Bueno...
¿Por dónde empezamos? Creo que lo mejor, y para darle puntos al autor, por la historia del libro. Ésta es, evidentemente, la primera novela del autor. Por lo visto, y por lo que he leído por ahí, se decidió por la autopublicación, supongo que contando con pocas opciones más. La estrategia fué repartir copias por las librerías para que las expusieran en las estanterías. Hasta que una cadena de librerías (no sé cual, pero visto el material me lo puedo imaginar) le hizo promoción y de ahí, a publicar con Espasa y llegar a la 8ª edición. Mis sinceras felicitaciones.

En cuanto al libro en sí, madre mía. En su favor diremos que tiene un argumento central muy aceptable e interesante: la historia de un tipo preso de la rutina diaria y del aburrimiento de un matrimonio sin alicientes que se ve abocado a una obsesión (el boli de marras) y entra en una espiral de paranoia bastante interesante. Y no esta mal tampoco (aunque no sé a que viene a cuento en la trama) la introducción acerca de un incidente en la infancia del prota.

Eso lo bueno. Lo malo... Para empezar, que está escrito con una prosa trufada de metáforas y símiles pseudopoéticos uno detrás de otro de lo más cursi cuando no directamente ridículos. Pero cuando digo uno detrás de otros es que el tipo no da tregua, como si se gustase. Una pesadez plomiza. Y lo peor: no contento con la espiral de destrucción en la que ha entrado el protagonista (que recordemos que no esta nada mal) las últimas 100 páginas son un batiburrillo absurdo de pseudoautoayuda digno del peor Paulo Coelho.

Así que los dos tinteros son porque el argumento está bien tramado y poca cosa más. Y un consejo: dejad de leer en la página 175 e imaginaos el final. Mucho mejor.

lunes, 19 de diciembre de 2011

El millor de 2011. I el pitjor....



Arriba final d'any, època de turrons, caganers, bons sentiments, empalagamenta general i com no, època de balanços i llistes del millor de l'any. I evidentment, aqui hi tenim la nostra , tant dels millors llibres que he llegit aquest any com dels pitjors . Aquest any ho fem només de llibres, ja que tant en música com en pel.lícules no hem fet massa consum.

Els millors, sense cap altre ordre que el cronològic:

- Cuando éramos honrados mercenarios, A.Perez- Reverte
el recull d'articles dels darrers 4 anys. Irònic i despiatat com sempre.

- En mares salvajes, Javier Reverte
El darrer viatge de Reverte, aquest cop pel Oceà àrtic. Evocador i aventurer.

- El fin de semana, Bernhard Schlink
La confirmació d'un grandíssim escriptor.

- Dinero fácil, Jens Lapidus
El contrapunt negre i criminal de l'onada de novel.la policíaca escandinava.

- Solar, Ian McEwan
Entre l'ironia, i la novel.la científica, la caiguda en desgràcia d'un tipus peculiar.

- Neither here nor there, Bill Bryson
Un altre viatge en to irònic de Bryson, aquest cop seguint les passes d' una tournée per Europa de quan era jove.

- Sukkwan Island, David Vann
La revelació de l' any. Brutals aquesta i la següent, Caribou Island. Escollit millor llibre de l'any pel jurat d'aquest Blog.

- Shutter island, Dennis Lehane
Un magnífic divertimento. Dels de no parar de llegir.

- Crímenes, Ferdinand von Schirack
Recull de contes centrats en el fet de la culpabilitat en casos judicials reals.

- HHhH - Laurent Binet
Un llibre per recordar molt de temps. Si no fos pels de David Vann, hagués estat llibre de l'any. Sobre l'ascensió del nazisme i la resistència checa.

Lo peor

- Sé lo que estás pensando - John Vernon
buit, pretenciós, trampós i dolentíssim. I Es veu que ja ha tret la segona part.

- Espía de Dios, Juan López-Jurado
Bon intent, pero es queda en una intriga vaticana tonta.

Cuentos negrísimos - Vázquez Montalbán
No hi ha manera, no m'agrada gens l'estil de Vázquez Montalban.

El misterio de la cámara azul - Jean d'aillon
Tenia bones crítiques, pero és infumable. Novel.la històrica de l'època de Lluis XV i Richelieu. Em quedo amb Els tres musqueters, gràcies.

El símbolo perdido - Dan Brown
Sense paraules. El pitjor llibre de l'any i qui sap si de la dècada.

Menció especial en còmic: (no en sé gaire, pero aquest m'ha agradat molt)

- Una judía americana perdida en Israel, Sarah Glidden
Visió aclaridora i imparcial del viatge a Israel d'una jueva americana. Reflexa tots els punts de vista del conflicte sense prendre partit. I el dibuix m'ha agradat molt.

10.000 visites!



Sí senyor! Hem superat la mítica xifra de 10.000 visites, que no està gens malament. Moltes gràcies a tothom!

Mirant les estadístiques dels visitants, la gran majoria sou de l'estat espanyol, un 69%, seguits dels països americans (Mèxic, Argentina, Colòmbia, els Estats Units...) que s'enduen un altre 25%. Pero després tenim molts altres visitants de llocs tant diferents com Sudafrica, Puerto Rico, Taiwan, Bulgaria, Costa d'Ivori, Armenia o el darrer visitant, Moçambic.

Repeteixo, moltes gràcies a tothom, moitas grazas, muchas gracias a todos, thanks a lot to everybody, merci beaucoup, grazie tante. I ja no em se més. Continuarem donant-li canya al tema i que no decaigui. Brindem per a que així sigui. Xinixin, SALUT!