viernes, 18 de diciembre de 2015

¿Qué leen los candidatos al gobierno de España?


Aprovechando que dentro de dos días tenemos elecciones generales y aprovechando también la jornada de reflexión, no me vayan a reñir, recojo una curiosa lista que la web "El placer de la lectura" ha venido haciendo esta semana. Se trata de una serie de libros  que los candididatos al gobierno han dicho leer o han comentado en entrevistas o reportajes durante esta campaña. Ahí va:

MARIANO RAJOY:
Las consecuencias económicas de la paz, J. Maynard Keynes
Juan de Mairena, Antonio Machado
Victus, Albert Sánchez Piñol
La marca del meridiano, Lorenzo Silva
Palmeras en la nieve, Luz Gabás
La catedral del mar, Ildefonso Falcones
La democracia en América, Alexis de Tocqueville
El caballero de Alcántara, Jesús S. Adalid.

PEDRO SÁNCHEZ:
Por qué fracasan los países, Daron Acemoglu
Fuego y cenizas: éxito y fracaso, Michael Ignatieff
Anatomía de un instante, Javier Cercas
El impostor, Javier Cercas
Juro no decir nunca la verdad, Javier Marías
Los enamoramientos, Javier Marías
El largo camino hacia la libertad, Nelson Mandela
Los idus de marzo, Thronton Wilder

ALBERT RIVERA:
Adolfo Suárez, Manuel Campo Vidal
El año mágico de Alfonso Suárez, Rafael Ansón
Brújula para navegantes emocionales, Elsa Punset
En busca de respuestas, Felipe González
Nelson Mandela por si mismo, Nelson Mandela
El factor humano, John Carlin
Mi vida, mi libertad, Ayaan Hirsi Ali
Dios no tiene tiempo libre, Lucía Etxebarría

PABLO IGLESIAS:
Relato de un náufrago, G. García Márquez
El guardian entre el centeno, J.D. Salinger
El cártel, Don Winslow
El poder del perro, Don Winslow
Cuadernos de la cárcel, Antonio Gramsci
Carvalho, Historias, M. Vázquez Montalbán
Teoría King Kong, Virginie Despentes
Danza de la muerte, Leopoldo Panero

ALBERTO GARZÓN:
La democracia al borde del caos, Bonaventura de Sousa
Federalismo, autodeterminación...,, Fco, Ferrnández
Las consecuencias económicas de la paz, J. M. Keynes
17 contradicciones del capitalismo, David Harvey
Jennifer Gobierno, Max Barry
El financiero,  Theodore Dreiser
El banco (Goldman Sachs), Marc Roche
Por qué Marx tenía razón, Terry Eagleton

De lo que se desprende que Rajoy es al que más le gusta la ficción y la novela de género, en especial la novela histórica. Que Pedro Sánchez tiene a sus favoritos en Marías y Cercas. Que Rivera parece verse de presidente y busca la inspiración en sus antecesores, en Mandela y en la autoayuda (pasaremos por alto lo de L. Etxebarría). Que a Iglesias le gusta la ficción social y el thriller. Y que Garzón debe ser un poco tostón si te vas de cañas con él.

miércoles, 16 de diciembre de 2015

CREMEU BARCELONA! Guillem Martí


És una sensació extranya la que et queda a l'acabar el llibre que ens ocupa. T'adones de que t'ha agradat molt més la part de recreació històrica, sòlida i molt ben documentada, que la historieta d'amor els personatges protagonistes, que no s'aguanta gaire. Així, mentre et deleixes amb l'arribada de les tropes franquistes a barcelona i et venen ganes de saber-ne més, quan la trama se centra en el triangle amorós entre el sergent republicà, la cabaretera i el pèrfid agent rus el que et ve de gust és saltar-te uns quants paràgrafs.


Cremeu Barcelona! se situa al gener del 1939, a les acaballes de la Guerra Civil i en els darrers moments de la resistència republicana a Catalunya, quan l'entrada de les tropes mores de Franco a Barcelona és imminent. El representant a la ciutat del Partit Comunista Soviètic rep ordres de Moscou de dinamitar Barcelona en la seva retirada, però un conseller de la generalitat farà tot el possible per sabotejar els plans del rus. Guillem Martí ha ficcionat la història real d'un avantpassat seu, Miquel Serra i Pàmies, conseller del PSUC del govern de la Generalitat de Companys i heroi incidental i oblidat que va salvar la ciutat d'una destrucció més que possible


com deiem, la narració dels fets històrics es disfruta molt ja que és molt minuciosa i documentada, hi inclou personatges històrics (Líster, Companys, Carrillo, els generals dels dos bàndols) i els fa participar a la novel.la. A més, l'ambientació dels darrers dies de la Barcelona republicana està molt ben aconseguida i les descripcions de la pobresa dels ciutadans, dels bombardejos, els refugis o dels vehicles i armament dels exèrcits per exemple resulten molt creíbles. Llàstima que la història del personatges sigui totalment prescindible i la trama que munta l'autor al seu voltant sigui un thriller ingenu i més que previsible.

Una curiositat: els diàlegs dels personatges que parlen en castellà no estan traduits, així que de vegades ens trobem línees seguides en castellà entre mig de descripcions i narracions en català, la qual cosa li dona un punt més de credibilitat a la narració. Ara bé, com s'ho faràn a l'edició traduïda al castella? He de fer-me amb un exemplar per comprovar-ho.