Ni un llibre...

La Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha publicat una dada curiosa: d'entre els joves catalans dels 14 als 29 anys, n'hi ha un 37% que no llegeix ni un llibre a l'any. Immediatament el Conseller s'ha afanyat a assegurar que l'augment de l'índex de lectura és una de les prioritats del seu departament.

Davant d'aquests fets, preocupants evidentment, se'm acudeixen dues preguntes: a) Com s'ho manegarà la Conselleria per incentivar la lectura? i b) És realment necessari?

L'hàbit de la lectura s'adquireix de ben petitet segons la meva experiència i la de la gent que conec. Als 14 ó 15 anys, si a una persona no li agrada ja llegir, és molt difícil que ja s'hi interessi i esdevingui un lector constant i consistent. A qui s'ha d'introduir en l'hàbit de la lectura és als nens, tant a l'escola (ull, s'ha de fer de manera correcta) com a casa. Pero pel que es refereix joves i als adults, no hi veig l'objectiu. Per altra banda, no comprenc gaire aquesta obsessió per part d'alguns amb l'etern tema de que "la gent ha de llegir". I per què? No veig que hi possin el mateix esperit en temes com el fet que s'ha d'anar més al cine, o a veure obres de teatre. O que cal anar més a exposicions d'art, o de fotografia. O a l'òpera... Jo sóc partidari de que cadascú faci el que vulgui i es diverteixi com li vingui de gust. Que al cap i a la fi, això és el que és la lectura. Diversió.

En quant al com ho faran, se m'acudeixen moltes coses (a través de potenciar les biblioteques públiques, de l' accés a ebooks, etc.), pero una em sembla immediata. Que tal abaixar els preus dels llibres ja sigui via subvenció o a través d'ajudes vàries? No crec que sigui tant difícil, quan aqui els llibres traduïts són quasi el doble de cars que l'original. Encara que, ben mirat això, més que crear nous lectors, a qui ens aniría molt bé seria als biblioadictes...