sábado, 21 de mayo de 2016

LA VIDA SENSE LA SARA AMAT, Pep Puig

Vaig agafar amb moltes ganes el premi Sant Jordi de novel.la 2015 perque tenia molt bones referències del llibre i , a més, venia avalat pel prestigiós guardó del St Jordi, que no acostuma a fallar (no com el Ramon Llull), però m'he endut una certa decepció. Mínima, pero suficient per a que no m'hagi semblat un bon llibre.

I això que la cosa començava bé. Bona historia, que t'atrapa a l'instant, amb una ambientació del poble de la infantesa molt aconseguida i evocadora (i es que , si fa no fa, és de la meteixa época que la meva), uns personatges sòlids i creíbles, com el de la padrina o el del propi protagonista, i un plantejament que arrenca molt bé i fins i tot te un punt de misterios i del "què passara?". Pero tota aquesta sensació tant interessant s'esvaeix cap a la página 50, i tot allò que resultava atractiu es converteix en pesat i carent d'interès.

La vida sense la Sara Amat està situada en un poblet de la Catalunya interior a un estiu de principi dels anys 80. El protagonista i narrador, en Pep, està enamorat d'una nena del poble, la Sara que, un dia, jugant a fet i amagar, fuig i es refugia durant uns dies a l'habitació del Pep mentre tot el poble la busca i la dóna per desapareguda.

I ja està. A partir d'aqui, variacions sobre el mateix tema. La nena llegint o menjant i el nen intentant que no la descobreixin. Fins el final.

En fi, si voleu provar, no es un mal llibre i hi ha parts que valen molt la pena. Pero és una llàstima que el que podía haver estat un molt bon relat hagi estat estirat fins a convertir-lo en un llibre ensopit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario