lunes, 1 de marzo de 2010

L' ÚLTIM HOME QUE PARLAVA CATALÀ. Carles Casajuana





Vaig agafar amb moltes ganes aquesta novel.la. En part per les bones crítiques que havia llegit d'ella i en part perque és la guanyadora del Premi Ramon Llull del 2009, i normalment els llibres que guanyen aquest guardó m'acostumen a agradar força (Les set aromes del món, d'Alfred Bosch ó Per un sac d'ossos, de Lluís-Antón Baulenes, per posar dos exemples)

I... què voleu que us digui... Sí, no està gens malament, la història és bona i es llegeix amb interès. Però té un problema; que incideix tant en el tema del català / castellà que moltes vegades sobrepassa el purament literari per semblar un assaig dissimulat. I això passa força cops, massa pel meu gust.

La cosa va d'un escriptor, en excedència de la feina per poder escriure una novel.la, que és víctima de mobbing immobiliari per part de l'amo del seu edifici: ell és el darrer propietari que hi viu i l'especulador vol fer-lo fora per reformar l'edifici. I que inesperadament coneix un altre escriptor que està escrivint una novel.la sobre l'ultim home que parlava català.

La relació entre els dos escriptors, d'amor-odi, i les històries amb tot el grup d'amics estan bé. I les discussions sobre si el català està amenaçat, o sobre escriure en castellà o en català essent catalanoparlants també són força interessants, ben argumentades per les dues bandes. Però arriba un moment que les disquissicions lingüístiques es fan un pel pesades per innecesàries. Encara que tot i així et fan plantejar en quina llengua escriuries tu una novel.la. Interessant qüestió...

Ah; senyor dissenyador gràfic: la portada del llibre em sembla horrorosa. Que consti en acta.

3 comentarios:

  1. jo l'he vist força cops a les llibreries però em fa una mandra horrorosa... estic taaaaan cansada de la guerreta de guerrilles català versus castellà.... puffff

    ResponderEliminar
  2. Doncs és l'argument num. 1 del llibre... Fas bé de fugir-ne doncs...
    (no sabia qui éres emb una foto tant petiteta. M'enllaço el teu blog ;) )

    ResponderEliminar
  3. M'acabo de llegir el llibre i estic d'acord amb tu Felip; tot i que els arguments per ambdues parts son interessants cap al final se'm han fet una mica repetitius.
    Per altra banda, no crec que el llenguatge de la novel.la estigui massa ben treballat, i el fet i d'introduir-hi certes paraules i expressions catalanes que actualments ja es senten poc, queden com peces mal colocades en un puzzle.
    PD: Estic d'acord amb el comentari sore la partada!

    ResponderEliminar