Una tarda a la llibreria.


Imagineu la situació: Vas passejant una tarda per la ciutat sense gaire cosa a fer i per atzar (o no) camines per davant de la teva llibreria preferida. Ullada ràpida al aparador i, com qui no vol la cosa passes de llarg. Esforç inútil: hi ha una força interior irressistible que et fa aturar-te i retrocedir. I en efecte, retrocedeixes. T'atures un momentet al vestíbul, envoltat de novetats i sense traspassar encara les portes, per veure si amb aquest mínim contacte n'hi ha prou. Pero és inútil enganuyar-te a tu mateix: saps perfectament que entraràs. Així que et rendeixes i cap a dins.

I de seguida, les familiars sensacions que et fan sentir tant a gust en aquest ambient: aquesta particular olor a paper i a tinta, gent badant sense romb fixe i fullejant llibres, xiuxiuejos del que descobreix aquell libre que tant li agrada i li ha d'explicar immediatament al seu amic... I aquelles fantàstiques muntanyes de llibres.

Total, que et deixes emportar. Comences per les novetats (que els molt llestos disposen davant dels teus nassos només entres) i en veus un parell o tres dels que no tenies notícia. Entre ells un de nou d'un dels teus autors preferits. De sobte t'envaeix l'horrible sensació de que te l'has d'endur sí o sí i començar-lo a llegir ja. És qüestió de vida o mort, si fa o no fa. Per tant, l'agafes; ja és teu, te'l poses sota el braç i ets feliç. Però comets un error de càlcul crític: en comptes d'enfilar la caixa de sortida amb la teva recompensa et dones una volta per les taules per curiosejar. I es llavors quan veus aquell llibre que et crida. Suposo que els més habituals de la bibliofília hau tingut aquesta sensáció alguna vegada. No saps ben bé per què, si és la portada, o el títol, o l'aspecte, o la presentació... La qüestió es que no en saps res de res d'quest llibre pero te l'has d'endur. En tens la necessitat.

I allà et quedes, palplantat i amb els dos llibres a la mà. Mirant ara l'un, ara l'altre i decidint quin et portaràs. (que son temps de crisis i no estem per gaires alegries) Si decantar-se per l'aposta segura del vell conegut o jugar-te-la a la sorpresa, al 2 a la quiniela i endur-te'n el que t'ha cridat.

I guanya, en aquest cas i per golejada, el llibre que t'ha cridat...

(Això és una crònica més o menys verídica de la recent compra del llibre HHhH, de Laurent Binet, del que aviat tindreu noves notícies en aquest mateix Blog.)

Comentarios

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Podriem afegir el torrats (com jo) que, a més de passejar i fullejar, ens dediquem a donar un cop de nas als llibre que tenim a les mans. Vamos, que també els olorem... però es que m'encanta la olor a tinta!!!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

SANT JORDI 2023. UNES QUANTES RECOMANACIONS BEN VARIADES

EL ÚLTIMO WEYNFELDT, Martin Suter

EL CUERPO HUMANO, Paolo Giordano