JO CONFESSO, Jaume Cabré


He trigat uns quants dies en fer la crítica d'aquest llibre per agafar-la amb una mica de perspectiva i no deixar-me enlluernar per l'eufòria pròpia del tot just acabat. I crec que amb el temps segueixo pensant el mateix: Jo Confesso de Jaume Cabré és una obra mestra absoluta.

És complicat explicar en poques paraules de què va aquest llibre. I es que Jo confesso funciona com un artefacte. Bàsicament és la historia del protagonista, Arnau Ardèvol, desde que es petitet i juga al paradís que li suposa la botiga d'antiguitats del seu pare fins a que és un avi. Però en realitat, el fil conductor és la història d'un violí desde que el fabriquen al segle XVII a Itàlia fins que acaba a la botiga dels Ardèvol i els problemes familiars que això provoca. I alhora son totes les històries que com afluents neixen d'aquesta. I podriem dir que és també una nissaga familiar a la Barcelona de la posguerra.O una història d'amor incondicional. O d'una amistat fidel. O...

Al principi cal dir que m'ha despistat una mica la manera que Jaume Cabré fa servir per escriure, canviant tota l'estona de veu narrativa i saltant sense previ avis d'una història a l'altra o d'una època a l'altra, fins i tot dins el mateix paràgraf. Pero un s'hi acostuma ràpidament i entra en el joc. I resulta singular igualment la manera de crear la intriga: apart de la clàssica de girs de guió i sorpreses més o menys esperades (pero molt aconseguides), aquí la novetat es que ens va presentant una sèrie de successos que  després anem descobrint com van succeïr a base de flash-backs. Original.

He llegit que Jaume Cabré ha trigat uns deu anys a escriure les mil planes que té Jo Confesso. Mil planes que en cap moment es fan feixugues; al contrari, n'hagués llegit amb gust unes quantes més. I al final hi inclou un pràctic i curiós glossari de personatges, vora els dos-cents, que hi corren per aquest immens puzzle literari.

Com no podia ser d'una altra manera he anat de pet a la llibreria a fer-me amb Les veus del Pamano, l'anterior llibre de Cabré. Ja l'he començat i fa bona cara, ja us explicaré.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

VISCA SANT JORDI! 39 RECOMANACIONS PEL ST.J 2018

LA MALA HIERBA, Agustín Martínez

LO MEJOR DE 2017. Nuestras lecturas favoritas