JO CONFESSO, Jaume Cabré

He trigat uns quants dies en fer la crítica d'aquest llibre per agafar-la amb una mica de perspectiva i no deixar-me enlluernar per l'eufòria pròpia del tot just acabat. I crec que amb el temps segueixo pensant el mateix: Jo Confesso de Jaume Cabré és una obra mestra absoluta.

És complicat explicar en poques paraules de què va aquest llibre. I es que Jo confesso funciona com un artefacte. Bàsicament és la historia del protagonista, Arnau Ardèvol, desde que es petitet i juga al paradís que li suposa la botiga d'antiguitats del seu pare fins a que és un avi. Però en realitat, el fil conductor és la història d'un violí desde que el fabriquen al segle XVII a Itàlia fins que acaba a la botiga dels Ardèvol i els problemes familiars que això provoca. I alhora son totes les històries que com afluents neixen d'aquesta. I podriem dir que és també una nissaga familiar a la Barcelona de la posguerra.O una història d'amor incondicional. O d'una amistat fidel. O...

Al principi cal dir que m'ha despistat una mica la manera que Jaume Cabré fa servir per escriure, canviant tota l'estona de veu narrativa i saltant sense previ avis d'una història a l'altra o d'una època a l'altra, fins i tot dins el mateix paràgraf. Pero un s'hi acostuma ràpidament i entra en el joc. I resulta singular igualment la manera de crear la intriga: apart de la clàssica de girs de guió i sorpreses més o menys esperades (pero molt aconseguides), aquí la novetat es que ens va presentant una sèrie de successos que  després anem descobrint com van succeïr a base de flash-backs. Original.

He llegit que Jaume Cabré ha trigat uns deu anys a escriure les mil planes que té Jo Confesso. Mil planes que en cap moment es fan feixugues; al contrari, n'hagués llegit amb gust unes quantes més. I al final hi inclou un pràctic i curiós glossari de personatges, vora els dos-cents, que hi corren per aquest immens puzzle literari.

Com no podia ser d'una altra manera he anat de pet a la llibreria a fer-me amb Les veus del Pamano, l'anterior llibre de Cabré. Ja l'he començat i fa bona cara, ja us explicaré.