Dràcula: Feliç 165è aniversari, Mr.Stoker!

Fa uns dies, la gent de Google celebrava amb aquesta bonica il.lustració retro d'aquí a dalt els 165 anys del naixement de l'escriptor irlandès Bram Stoker, que al 1897 va publicar una novel.la gòtica anomenada Dràcula... que va iniciar la llegenda. I com és un llibre que em va agradar molt en el seu moment (núm. 69 en el rànking Invisible dels 101 llibres que has de llegir abans de morir), m'he decidit a fer una entrada sobre el tema.

La primera cosa que et sorprèn del relat és que es tracta d'una novel.la epistolar: no hi ha veu narrativa; l'argument avança a través de les cartes que es creuen els seus protagonistes i les lectures dels sus diaris. Jonathan Harker, un jove advocat anglès, marxa en un viatge accidentat cap a l'est d'Europa per tancar la venda d'uns terrenys a Londres amb un misteriós aristòcrata. Així, coneixem el transcórrer del viatge de Harker i les seves desventures al castell del compte per les cartes que s'envien amb la seva jove nòvia, Mina. No cal explicar, per que ja ho sabeu tots, que el comte i els seus servents acaben viatjant cap a Anglaterra liant les mil-i-una. Al llarg de tot el llibre hi podem trobar els elements que acabaran conformant la llegenda del personatge i per extensió dels vampirs: la immortalitat, la set de sang barrejada amb les pulsions sexuals, la fotofòbia... i els rats penats.

Resulta curiós, lluny del que pugui semblar, que Bram Stoker mai va saber de l'existència del noble Vlad Tepes, a qui popularment se l'associa amb la figura originària de  la llegenda de Dràcula. Stoker es va nodrir de llegendes atàviques de la zona de la Transilvània romanesa, on hi situa el castell del Comte. De fet el propi nom de Dràcula vol dir "fill de Dracu", o fill del diable.

Com ja sabeu, a partir de la llegenda s'han fet milers d'adaptacions cinematogràfiques, televisives i literàries, algunes de ben fidels a la novel.la, d' altres amb una versió més o menys digne (per exemple les encarnades pels mítics Bela Lugosi o Cristopher Lee) o directament lligada amb la llegenda popular del vampir, i la gran majoria delirants o directament ridícules (sense dir noms per no ferir susceptibilitats). Pel meu gust, i ja que és el tema que ens ocupa, n'hi ha dos que segueixen fidelment el llibre de Stoker: la filmada per Francis Coppola al 1992 protagonitzada pel magnífic Gary Oldman i pel lamentable Keanu Reeves, i la producció "Nosferatu" del 1922 de l' alemany F.W.Murnau, altament recomanable i que (crec) és la primera adaptació al cinema del tema.