EL PONT DELS JUEUS, Martí Gironell

Vaig topar-me amb aquest llibre en un hostal després de fer una visita al molt bonic poble de Besalú i vaig pensar "Mira! una novel.la on expliquen la construcció del pont fortificat. I a més em sona que va tenir èxit. Pot estar bé..." Doncs no. Puc afirmar que El pont dels jueus, del periodista Martí Gironell és un dels pitjors llibres que he llegit en els darrers anys.

La cosa va del següent: el compte de Besalú es desperta un dia amb la gran idea de construir un pont fortificat per salvar el riu Fluvià. I marxa cap a Itàlia per contractar un mestre d'obres que es veu que és el Calatrava del l'època (el pont sembla que és d'influència llombarda, gran astúcia de l'autor). Total, que el mestre, després de dubtar (poc) si acceptar o no, marxa amb el seu fill que és aprenent de l'ofici (mira, calcat a Els pilars de la terra, quina casualitat). A partir d'aquí es van succeïnt tots els tòpics del gènere històric-medieval: monjos bons, monjos traïdors, tornejos, cavallers, jueus perseguits, batalles (pretesament) èpiques, intrigues, amors... tot ben trinxadet y barrejat amb escenes quotidianes ficades amb calçador per a que es vegi que l'home s'ha documentat molt. En fí, res que no haguem llegit un miler de vegades i amb molta més fortuna que aquí.

L'estil del sr. Gironell és inexistent, com si fos una redacció escrita per un nen de ESO, sense cap gràcia narrativa; això sí, cultismes i metàfores exagerades a dojo. El llibre, publicat el 2007, va ser un best seller tant absolut com inexplicable ara que l'he llegit. Tant que l'home es va animar i ja en porta escrits quatre més. És el que té sortir a la TV, suposo.