Ian Rankin a Barcelona

Amb motiu de la 5ª edició de la BCNegra, L'escriptor Ian Rankin (Cardenden, Escòcia, 1960) ha visitat Barcelona per recollir el premi Pepe Carvalho del 2010. I apart, el passat divendres va oferir una conferència - col.loqui a la Capella de l'Hospital. I cap a allà que hi vem anar, a veure que s'explicava l'home.

L'escriptor, en un anglès molt clar i entenedor (cosa que em temia que no fos així essent ell escocès i que vaig celebrar) i ajudat per les preguntes que li anaven fent tres escriptors locals, va anar repassant diversos temes relacionats amb la seva carrera, els seus personatges o el procés de creació literària. Fins i tot es va parlar del moment actual de la política escocesa.

El primer va ser explicar el procés creador del seu personatge Rebus, un projecte de molta feina de recerca i investigació. I va justificar la jubilació del personatge explicant que a diferència d'altres detectius sense edat, com els de Rendell o P.D. James, ell havia preferit crear un personatge que evolucionés i anés vivint etapes. A la qüestió de que per què el seu detectiu no tenia família, va dir que li era molt més còmode per mantenir una tensió dramàtica que Rebus no hagués d'anar a buscar els nens al col.legi o portar-los al dentista. O es que Jack Bauer va al lavabo alguna vegada a '24'?

Preguntat sobre l'escena de la novel.la negra a Escòcia, Rankin va dir que ells no tenien uns patrons clàssics per basar-s'hi, com els americans amb Chandler o Hammett i que fa que els escriptors de gènere negre tinguin una temàtica tant uniforme. Per això la novel.la negra i criminal escocesa és tan variada, per que es basen en la literatura clàssica d'autors com Walter Scott, Stevenson o Conan Doyle.

No va faltar la inevitable i tòpica pregunta de "la ficció supera la realitat, veritat?" a la que Rankin, fugint de tòpics, va contestar que no, que ni molt menys, que si escrivis en els seus llibres totes les casualitats i coincidències que la realitat té, ningu s'ho creuria i que moltes vegades ha de prescindir de casos curiosos que posats en paper resultarien exagerats. Al respecte d'això va explicar una anècdota: Va escollir el nom del seu personatge, Rebus, perque li semblava que era un bon joc de paraules (Rebus vol dir jeroglífic en anglès) i es pensava que ningú al Regne Unit se'n deia. Doncs va rebre un correu d'un immigrant polonès que es deia Rebus i que vivia... al carrer Rankin de Edimburg! Evidentment no va fer servir aquesta anècdota, pero va aprofitar i li va atorgar avantpassats polonesos al detectiu.

Els nous projectes de Rankin, ara que s'ha "alliberat" del detectiu Rebus es el d'una nova sèrie protagonitzada per un investigador d'afers interns diametralment oposat al seu anterior personatge. La seva darrera novel.la, "Doors Open", es la història del robatori d'uns quadres de la National Gallery on per primera vegada a les seves novel.les, segons el seu editor, 'no hi mor ningú!'

També va parlar de les seves inclinacions nacionalistes (sí amb el cor, no amb el cap) i va confessar que el nou edifici del Parlament Escocès d'Enric Miralles no li agradava gens.

En resum, una xerrada molt interessant i instructiva amb anècdotes divertides... que em va deixar emb ganes de llegir alguna de les novel.les de l'Ian Rankin. En breu ens hi posarem.